dilluns, 25 de març del 2013

Josep Vallverdú, el degà de la literatura per a joves, compleix 90 anys



Parlar de Josep Vallverdú és parlar també de Joaquim Carbó, de Sebastià Sorribas, d’Emili Teixidor, d'Oriol Vergés... per dir-ne només quatre o cinc dels grans. És a dir, és parlar d’un grup molt reduït d’escriptors que van tenir la gosadia d’escriure literatura per a joves en un moment en què infants i joves pràcticament no tenien què llegir i en uns moments en els quals fer això podia suposar tenir problemes ja que una de les principals característiques de l’època era la marginació flagrant i visceral del català dins d’un règim dictatorial anomenat franquisme.

Si hagués de posar una data que marqués l’inici d’allò que s’ha anomenat la represa cultural del país, sobretot en el camp del llibre per a joves, aquesta data seria l’any 1960, en què precisament Josep Vallverdú publica la seva primera novel.la d’aventures per a joves, El venedor de peixos, que va esdevenir el punt de partida i un referent imprescindible per abordar l’evolució de la literatura catalana per a gent jove després de la figura mítica de Folch i Torres, mort el 1950. El venedor de peixos va ser com un tret de sortida enmig d’aquella grisor que es venia arrossegant des de feia temps.

Fou el mateix Vallverdú qui, cinc anys més tard, hi tornava, també en solitari, amb una altra novel.la, Trampa sota les aigües, guanyadora del primer premi Joaquim Ruyra. Un any més tard, el 1966, va ser quan Joaquim Carbó publicava la seva primera novel.la La casa sota la sorra, alhora que Sebastià Sorribas s’estrenava també amb El zoo d’en Pitus. El 1967 l’Emili Teixidor publicava El soldat plantat i la cosa ja no va tenir aturador.

Un gira-sol d'històries per a joves.

Josep Vallverdú ha esdevingut un dels escriptors per a gent jove més prolífics del país. La seva obra destinada a aquest públic està formada per una setantena de títols escrits amb una prosa ben elaborada, rica i suggerent.
La seva especialitat és l'aventura i sobretot la novel.la d'acció, però en la seva obra s'hi observa un desig de varietat -la varietat sempre estimula i rejoveneix-, diu Josep Vallverdú. No és estrany, doncs, que Vallverdú hagi tocat totes les tecles possibles, és a dir, tots els temes (aventures, westerns, narracions amb missatge social, amb protagonista animal...) i totes les formes narratives (novel.la, conte, teatre, adaptacions...) i que, com un bon tastaolletes, hagi creat un món literari ampli i divers, com una mena de "gira-sol d'històries", el títol precisament d'un dels seus llibres de contes.

El cultiu d'uns valors.

La narrativa de Josep Vallverdú és una exaltació d'allò que és vital i senzill. Les seves obres tenen sempre una fons humanitari: crec fermament que dins aquesta biosfera, de tot el que hi ha, el més ric és l'home. I cadascú té coses positives, reconegudes per la llei natural, les lleis religioses i tota mena d'etiquetes. I aquesta riquesa cal transmetre-la (se'n pot dir humanisme) als joves, perquè caldrà que s'enfrontin a la vida amb algun bagatge de robustesa interior.

Fàcilment, doncs, les seves obres constitueixen una reflexió crítica sobre l'home. En altres, hi apareix d'una manera continuada el tema del progrés de l'home, el desenvolupament de la civilització: de molt jovenet ja m'interessava per l'aspecte 'història de la cultura', de la Història en majúscula. Tenia deler per saber exactament com tallaven les pedres a la prehistòria, com feien els càlculs els amerindis, l'evolució dels vaixells de vela...Lamento cada dia que el sentit de la tradició, d'una tadició immediata, es perdi, perquè això pot fer persones sense arrels identificables....

Una síntesi, doncs, de les caracterísitques de la narrativa de Vallverdú, passaria per:

1) Un interès per la història dels homes, per la història de la civilització, pel batec de la humanitat, per la tradició. Interès pel progrés, pel creixement de l'home, per l'experiència...
2) Una reflexió crítica sobre els homes i les seves conductes. La ironia i l'humor acostumen a acompanyar sempre aquesta reflexió.
3) Uns personatges vius, enginyosos i sensibles que, en moltes ocasions, són joves decidits que creixen i maduren al llarg de la narració.
4) Una sensibilitat per la natura, pels animals, pels més dèbils, per la defensa d'uns valors...
5) Un llenguatge elegant, no del tot fàcil, però suggerent i ric i d'un notable valor estètic i poètic.
6) Un fons humanitari que fa que després de la lectura d'una novel.la o d'un conte, alguna cosa vibri en el lector.

Josep Vallverdú ha estat un escriptor repetidament premiat, especialment en el camp de la narrativa per a gent jove on ha esdevingut un dels més guardonats en els últims cinquanta anys, res estrany si mirem tot el que ha fet i tot el que ha escrit. Vallverdú és un dels grans i difícilment serà un autor oblidat. La seva obra i la seva personalitat són massa selectes i ha estat un plaer conèixer-lo, escoltar-lo, visitar-lo... però sobretot llegir-lo.

"Passeig d'aniversari. Vallverdú al món"
Homenatge a Josep Vallverdú en el seu 90è aniversari.

L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) dedica un cicle d'activitats a l'escriptor Josep Vallverdú, en l'any del seu norantè aniversari. Sota el títol 'Josep Vallverdú, passeig d'aniversari. Vallverdú al món', s'ha organitzat almenys una dotzena d'actes per homenatjar el pare del Rovelló i donar a conèixer la seva àmplia i diversa producció literària.

El cicle, que ja s'ha iniciat, durarà tot l'any, i abastarà els Països Catalans, va tenir el punt d'arrencada amb la presentació a Lleida el passat 16 de gener, de l'últim dietari de l'autor, Però plou poc (Pagès Editors).

L'acte central de l'homenatge es farà al mateix Institut d'Estudis Ilerdencs, el 20 de juny, quan es lliuraran també els premis convocats anualment per aquesta entitat. També, al llarg de l'any, hi haurà actes a Tarragona, Girona, Andorra, Menorca, Prada de Conflent, Perpinyà, i València. El cicle es clourà el mes de desembre a Barcelona amb una exposició sobre la vida i l’obra de Josep Vallverdú.

En aquest programa d'actes, organitzat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, hi col·labora l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l'Obra Cultural Balear, la Biblioteca Pública de Tarragona i les Diputacions de Tarragona, Barcelona i Girona.

Josep Maria Aloy, especialista en l'obra de Josep Vallverdú i estudiós de la literatura per a joves.


dilluns, 18 de març del 2013

Món Llibre 2013

Ja es pot consultar part del programa de Món Llibre, el Sant Jordi dels petits.


Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: Biblioteques de Barcelona, CCCB i MACBA
Les dates de 2013: dissabte 13 i diumenge 14 d'abril
L'horari: d'11 a 19.30 h
Els espais: CCCB / Pl. de Joan Coromines / MACBA Entrada lliure.
Aforament limitat.
Edat recomanada: de 0 a 12 anys.
Hi ha un espai per als nadons, "Espai de petits lectors", i un altre exclusiu per als majors de 9 anys
El cartell és obra de la il·lustradora Mariona Cabassa.


Com cada any trobaràs algunes bib.botonianes fent de sàvies de la lij, recomanant llibres... i d'altres passejant amunt i avall, buscant novetats i petits descobriments:
Jo no voldria perdre'm:
Operació AVI, dels Farrés Brothers, un espectacle de dansa de Nats Nus sobre Jimmy Liao, la biblioteca de les cordes i els nusos (instal·lació de Miguel Ángel Portillo)... 


T'hi apuntes?

divendres, 15 de març del 2013

Demà al matí es presenta el llibre infantil Les gallines del Batat, publicat per Cruïlla , a la llibreria Pati de llibres a Sant Cugat del Vallès. Aquest llibre  ha guanyat l'últim Premi Vaixell de Vapor.

Es tracta d'un petit recull de relats que barregen realitat i ficció, escrit i il·lustrat per Victòria Tubau.

Podeu trobar més informació a:

http://patidellibres.blogspot.com.es/

dissabte, 2 de març del 2013

Gemma Lluch i la promoció de la lectura per a joves

Pels qui no conegueu la Gemma Lluch, supose que pocs, us diré que és tota una eminència en el camp de la investigació de la literatura infantil i juvenil: professora titular de la Universitat de València, doctora, docent en nombrosos màsters al voltant de la lectura i sobre tot investigadora.

Les seves línies d'investigació són:
-l'anàlisi de narratives paraliteràries i audiovisuals per adolescents, 
-disseny, anàlisi i avaluació d'activitats de pràctiques de la lectura en la web 2.0 i
-la literatura infantil i juvenil.

De fet si consulteu el seu web Gemma Lluch, un autèntic pou de ciència, veureu de seguida que es tracta d'una professional molt activa que posa tota la seva feina i investigacions a l'abast de tothom. 

Estudis que ens poden ser molt útils, la majoria en obert, amb consells per seleccionar lectures, el paper del mediador, projectes de lectura en els que hiperlectors lectors joves acaben sent gestionadors de pràctiques i aliats a les biblioteques, anàlisi del fenòmem Laura Gallego, etc... Tots ells de gran utilitat a l'hora d'entendre com hem de promocionar la lectura entre els adolescents.
El seu web també té un bloc on la Gemma Lluch i alguns dels seus alumnes inclouen pràctiques de lectura en la web 2.0 i literatura infantil: teoria, recomanacions, ressenyes crítiques... Interessants són els estudis que ens presenta sobre la lectura del CERLALC (Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y Caribe) organisme depenent de l'UNESCO.

Alguns bibliotecaris de biblioteques públiques i escolars vam poder gaudir del curs que va fer el passat mes de desembre a la seu del COBDC i no vam quedar gens decebuts però ens vam adonar que tenim moltes coses per aprendre i sort en tenim de professionals com la Gemma que dediquen tot el seu esforç a investigar en el camp de la lectura i els joves.

El passat 2012 va publicar el seu darrer llibre: La lectura al Centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre, de l'editorial Bromera.