dissabte, 25 de novembre del 2017

Jornades "Llum de Llull" a Reus - 27 de novembre Dia Català del Llibre Infantil i Juvenil


La celebració de les jornades “Llum de Llull” el darrers 17 i 18 de novembre a Reus, ha estat el primer pas per a prendre consciència del valor del patrimoni bibliogràfic i immaterial adreçat als infants, i per a promoure, amb aquest mateix objectiu la celebració del Dia Català del Llibre per a Infants i Joves arreu de Catalunya.


Durant aquests dos dies, diversos professionals de l’àmbit dels llibres i la literatura, han pogut sentir directament màximes autoritats que poden avalar i donar sentit a aquesta efemèride. Tot va començar després de les salutacions institucionals de l’Ajuntament de Reus i dels SSTT de Cultura de la Generalitat, amb la intervenció del màxim responsable de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Nacional de França.  Jacques Vidal-Nequet ens va exposar com està organitzada la conservació d’aquests fons, els criteris amb els quals es basen, les finalitats, els usos, les dificultats. Una exposició amb molta informació que ben segur necessitarà una segona lectura, però que ens va fer adonar que la gran feinada que hi ha feta, s’ha fet amb pocs anys. Si la  mirada cap aquest  material efímer i sovint molt deteriorat, a França comença el 2009 potser encara podem atrapar-los si ens hi posem aviat. 

Després d’una exposició així calia una pausa, i tot seguit aterrar al nostre país donant a conèixer, per mostra, un parell de biblioteques amb fons ben especials: Carmen Jiménez va presentar la biblioteca de la Fundació Marta Mata, a Saifores (Banyeres del Penedès), amb la col·lecció documental més important relacionada amb els moviments de renovació pedagògica del país i la Biblioteca Xavier Benguerel que conté els antics fons de la Biblioteca de la Santa Creu, exposats per Anna Herráez bàsicament a partir del seu programa d’activitats. 
Per donar notícia de l’estat de la recerca i la investigació sobre aquest tema, la coneguda Teresa Mañà, va fer esment dels àmbits principals: tesis doctorals, treballs de recerca de secundària i postgraus, articles de revistes científiques, i alguns treballs col·lectius realitzats esporàdicament. Tot ben exposat i amb ganes, no en millora la realitat, que és més aviat escadussera. 

Per acabar el matí dedicat al patrimoni, vam gaudir de les Mestres Àvies Recuperadores de Contes (MARC), que sota el paraigües de l’associació de mestres Rosa Sensat i el lideratge de la pedagoga i escriptora Àngels Ollé, porten a terme el projecte d’apropar als infants i joves contes escollits explicats, sense cap més recurs que la seva veu i la seva expertesa en l’art de narrar, però amb tot el convenciment i la justificació possibles. La seva és una militància d’amor incondicional a la terra, a la llengua i a la infància.
  
El matí acabava amb la mala notícia de l’absència d’en Gabriel Janer Manila per la tarda, deixant tot el pes de l’homenatge de Llull pel professor Joan Santanach i el dibuixant Pere Prats, i així és va fer, perquè calia fer-ho. Calia parlar de la Doctrina Pueril, calia estar segurs i sentir-li dir a l’autor de la seva edició crítica, quin era el veritable valor de d’aquesta singular i breu obra de Ramon Llull, si realment era important, si realment podíem reivindicar-la com el primer llibre català (i europeu) adreçat a un lector infantil. I ens en va convèncer i ens va encoratjar a celebrar-ho.

El dia avançava, els aprenentatges havien estat ja molts quan el Pere Prats Sobrepere ens va deleitar amb la seva breu exposició gràfica sobre la creació del logo que representa el Dia Català del Llibre Infantil i Juvenil: un llull amb ulleres i barretina, plens de significat.


La primera jornada  la vam tancar al vespre en un petit local al centre de Reus, on el Flautes d’Alforja ens va obsequiar amb contes, poemes i cançons, talment com fa centúries feien a la vora del foc. Aquest pagès singular és un testimoni viu de la transmissió del patrimoni oral que s’ha realitzat a través dels segles.

I el dissabte es presentava amb interès, però més festiu i informal. A l’aire lliure, amb famílies i professionals, amb les llibreries, editorials (Baula) i col·lectius (Reusenques de Lletres) que ens presentaven les seves novetats. També amb tallers i altres activitats per a donar idees i facilitar recursos per a l’apropament de les nostres obres fundacionals, amb dos protagonistes principals, novament Llull, a partir dels contes adaptats i explicats per Judit Robert i l’exposició interactiva “Autòmat Llull” de Milimbo+Marc Sardà. L’altre protagonista del dia va ser Ignasi Blanch, com a representant dels il·lustradors que s’enfornten a textos clàssics i en fan la seva singular interpretació. L’Ignasi es va mostrar com l’il·lustrador que comprèn  i sent els personatges, des de la seva lectura interior pot expressar-los i personalitzar-los, envoltant-los sovint d’objectes personals reals, o introduïnt llicències artístiques poc evidents.

Ens queda feina, molta feina per a fer. De moment convidem tothom a participar i celebrar el 27 de novembre com el Dia Català del Llibre infantil i Juvenil tot llegint el text que ens va fer arribar des de Mallorca, com el mateix Llull, en Gabriel Janer Manila i que penjarem al web biblioteques.reus.cat


Cristina Garreta




dimecres, 1 de novembre del 2017

Primeres Jornades de Literatura Infantil Catalana

Les Biblioteques Municipals de Reus, amb la col·laboració del grup de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC Bib Botó organitzen les primeres Jornades de Literatura Infantil Catalana.



Aquestes jornades sorgeixen de l’interés per la difusió del patrimoni literari català adreçat als infants i amb la convicció que cal construir el relat de la nostra història literària que per motius polítics ha estat tantes vegades interromput, per fomentar-ne el coneixement i la investigació en benefici de les generacions futures.

Aquesta primera edició, fruit de la celebració dels 700 anys de la mort de Llull, l'hi vol retrehomenatge i posar en relleu la gran aportació que aquest autor va fer a la literatura europea medieval presentant el Dia del Llibre Infantil Català.

Data i lloc:
17 i 18 de novembre de 2017 

Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus 
C/Escorxador, 1 43202 Reus Tel: 977010025


Consulteu el Programa i animeu-vos a venir.
Ja us avancem que podreu escoltar grans professionals de casa nostra parlant del Patrimoni literari infantil català i de la figura de Ramon Llull. Però també Jacques Vidal-Naquet, director del Centre Nacional de Literatura per a la Joventut del Departament de Literatura i Art de la Biblioteca Nacional Francesa. 

En aquest enllaç podeu fer la Inscripció.



dimarts, 26 de setembre del 2017

Serveis i activitats per a joves a la biblioteca pública

Avui volem compartir amb vosaltres aquest article elaborat per la Júlia Baena (bibliotecària, membre del Bib.Botó, i responsable del blog Biblioteca juvenil) sobre els serveis i activitats per a joves a la biblioteca pública.

Els joves representen una part significativa de la societat i dels usuaris de les biblioteques. Però, a diferència del públic infantil, no disposen d'espais propis, perfils professionals especialitzats ni un ventall gaire ampli d'activitats i serveis. En aquest article es parla dels serveis i activitats per al públic juvenil, proposant les línies generals d'una metodologia de treball a l'hora de dur-los a terme, com implicar els joves en cada fase i proporcionant alguns exemples.

Cal "reconéixer els adolescents com a persones que tenen idees, interessos i passions que son vàlids i importants" (YALSA, The Future of Library Services for and with Teens: a Call to Action). Massa sovint ens preguntem què volen els joves, però no realitzem les preguntes als propis joves. De vegades, ens proposen idees molt allunyades del concepte estàndard de biblioteca: cal escoltar i respectar aquestes idees, perquè potser les podem adaptar a la nostra oferta, o almenys aconseguir el mateix objectiu d'una altra manera que resulti viable per a la biblioteca.

Molts joves associen la biblioteca pública amb l'aprenentatge acadèmic i la literatura de ficció; aquest tipus de biblioteca pot jugar un paper únic com a institució i espai d'aprenentatge associat també a les fites no acadèmiques dels joves. El camí per augmentar la seva presència a les biblioteques públiques i que aquestes esdevinguin un espai d'aprenentatge vital pels joves passa necessàriament per l'escolta activa de les seves demandes, interessos i necessitats i l'augment de la seva implicació, tot convertint-los en agents actius en el disseny de les activitats i els serveis.

Us convidem a descarregar, llegir, aplicar i compartir les idees d'aquest article, que trobareu aquí en PDF. I recordeu que tenim oberts els comentaris per afegir, preguntar i continuar parlant sobre com apropar i incloure els joves a les nostres biblioteques.

dijous, 7 de setembre del 2017

El projecte Ilustrarium creix i es transforma

Per conèixer una mica més aquesta bona notícia, des del Bib.botó entrevistem a Marta Ardite, la professional que, ara ja fa set anys, va donar vida a Ilustrarium.

Marta Ardite és historiadora de l'art, experta en educació artística i directora de la galeria d'art Ilustrarium, especialitzada en il·lustració contemporània. Després de concloure els seus estudis a Barcelona, es trasllada a Anglaterra per treballar com a Community Art Worker dins l'organització Charnwood Arts i posteriorment a Alemanya, on s'instal·la durant gairebé deu anys, desenvolupant projectes innovadors a l'àrea d'educació artística de les Pinacoteques de Munic i altres galeries de renom. Paral·lelament, comença els seus estudis de doctorat sobre llibres d'art per nens a la Ludwig Maximilian Universität de la mateixa ciutat. Al 2008 torna a Barcelona per ampliar els seus estudis amb un Màster en "Art i Educació" i decideix fundar la galeria d'art Ilustrarium. Actualment combina la direcció de la galeria amb una col·laboració a la Fundació Joan Miró de Barcelona com a responsable de la renovació del seu programa educatiu.


Marta, per posar en antecedents als nostres lectors, ens pots explicar breument en què consistia Ilustrarium?

Ilustrarium va néixer com a galeria d'art especialitzada en il·lustració contemporània, posant el focus en aquells artistes que treballen en el món de l'àlbum il·lustrat. La idea era donar a conèixer l'art d'aquests grans creadors que ens regalen imatges meravelloses dins els llibres, però que difícilment podem gaudir fora d'aquest medi. Crec que és per aquest motiu que la majoria d'il·lustradors són molt valorats dins el seu sector professional (els mateixos il·lustradors, bibliotecaris, llibreters, editors...) però en canvi són uns desconeguts per a la majoria dels seus destinataris: els nens i els adults que els acompanyen en l'aventura de llegir.

En quin moment, i per què, decideixes que cal fer aquest pas i transformar Ilustrarium en un Museu Digital d’Il·lustració Contemporània?

Des de l'inici el projecte va tenir una clara voluntat educativa. Si més no, la meva formació sempre ha estat relacionada amb el món de l'art, de la infància i l'educació. La galeria era per mi una eina per generar oportunitats d'aprenentatge, de creació i de reflexió a través de les exposicions i altres activitats. Però sobretot ha estat la meva experiència a la Fundació Joan Miró, podent conèixer més de prop les necessitats dels mestres i dels seus alumnes, la que ha motivat el canvi d'enfocament. De fet, ara vist amb perspectiva, em sembla gairebé una conseqüència lògica perquè sense ser-ne massa conscient s'hi han combinat totes les meves facetes professionals i personals: l'educació artística, els nens com a públic d'art, la il·lustració, la relació museus i escola, etc.

Hi ha precedents en el nostre país de plataformes d’aquest tipus? I a la resta del món? Quins són els teus referents?

L'accés a l'art i a la cultura en general està canviant radicalment a tot arreu. Els grans museus estan apostant per fer accessibles les seves col·leccions a través de la xarxa perquè qualsevol persona pugui gaudir-ne des d'allà on sigui, sense necessitat de viatjar a la ciutat on es troben exposades les peces. Moltes d'aquestes institucions també estan dedicant grans esforços a escoltar i atendre les necessitats dels seus usuaris, especialment les dels nens i joves, que de fet són el públic del demà. Així, a més de la programació d'activitats educatives que ofereixen dins el museu, estan dissenyant tota mena d'experiències educatives online dirigides al públic infantil com fan per exemple la Tate de Londres o la Queensland Art Gallery a Austràlia. És cert que res pot substituir l'experiència real davant d'una obra, però tot i així és una manera fascinant de poder-ne gaudir, sobretot per l'accessibilitat que això suposa per molta gent que li és difícil o impossible viatjar. Sense oblidar que ja des de fa uns anys les grans biblioteques també estan digital·litzant el seu fons amb la mateixa finalitat. Però per mi l'exemple més espectacular d'aquesta nova realitat, és la increïble aplicació Google Arts and Culture que et permet explorar col·leccions de tot el món assegut còmodament a casa teva, convertint-se potser en l'exponent més evident d'aquest nou model de consum cultural.


Què podrem trobar en aquest Museu Digital? Quins objectius persegueix? Creus que omple un buit educatiu?

Volem crear una plataforma digital que reuneixi en un mateix espai l'art d'aquests creadors amb una finalitat educativa: un espai on poder explorar, jugar i crear a partir de l'obra dels artistes més destacats en aquesta disciplina. Una eina, per tant, que serveixi de font d'inspiració i de coneixement, potenciant la creativitat que tots tenim. En aquest cas la il·lustració és una forma d'art, de comunicació i d'expressió amb unes característiques pròpies. És una manifestació artística i cultural propera, que podem trobar al nostre entorn quotidià en un munt de suports (llibres, premsa, cartells, mitjans audiovisuals, objectes, publicitat, etc.) És a dir, no cal anar a un museu per poder-la gaudir. Tanmateix, sovint pel fet de ser creacions efímeres i funcionals, la majoria de gent no és massa conscient del treball que hi ha al
darrera.

A qui es dirigeix? Als professionals de l’educació, als mediadors, bibliotecaris, especialistes, artistes, famílies...?

A tots ells, efectivament. Volem que sigui una eina que aporti recursos i doni suport sobretot a l'educació artística en qualsevol àmbit educatiu o privat, però d'una manera renovada. D'una banda, cal ampliar la mirada i entendre que és molt necessari desenvolupar capacitats per apropar-se a la cultura visual de manera crítica i no només treballar les manualitats. I de l'altra, descobrir que l'art ens pot servir per abordar qualsevol matèria o tema d'interès des de diferents perspectives i sobretot des de l'emoció, sense la qual no pot haver-hi aprenentatge.


Quin paper juguen els infants i joves en aquest projecte? Són creadors o destinataris?

Hi juguen un paper essencial. Són els destinataris i també creadors, per això pensem que han de formar part activa en l'execució del projecte. Conèixer les seves necessitats i donar-los veu és clau perquè puguin sentir que aquest els "pertany". És un repte que ens agradaria aconseguir gràcies a l'estreta col·laboració amb algunes escoles i els seus mestres.

El projecte ha estat seleccionat per la Fundació Bofill dins la campanya “Fem Educació”, que promou projectes d’innovació educativa. Què implica aquest fet?

Doncs un suport molt important, tant a nivell econòmic com de visibilitat. L'esforç que està realitzant la Fundació Bofill des de fa anys per transformar i millorar l'educació a Catalunya és realment lloable. En aquest cas, han creat una campanya específica per impulsar projectes innovadors a través del matchfunding en col·laboració amb la Fundació Goteo. Per a qui no ho sàpiga, es tracta d'un sistema de micromecenatge a base de "donacions" col·lectives, que en aquest cas a més té el suport d'una institució.

I per acabar Marta, si alguns dels nostres lectors volen conèixer més a fons el projecte i col·laborar en la campanya per fer realitat aquest Museu Digital d’Il·lustració Contemporània, què hauria de fer?

Doncs com ara deia, per fer realitat aquest projecte necessitem la col·laboració de tots vosaltres! Aquest recolzament pot ser tant econòmic com de difusió i agraïrem moltíssim qualsevol aportació per petita que sigui. A més, com a recompensa podreu rebre una de les il·lustracions que els artistes han cedit per a la campanya o en el cas de les biblioteques fins i tot oferim la possibilitat d'impartir-hi un taller o formació a canvi de la seva contribució. Trobareu tota la informació a aquest enllaç.



Moltes gràcies a tot l'equip BibBotó per la vostra col·laboració!

divendres, 7 de juliol del 2017

El reto de crear espacios para la infancia y los jóvenes en las bibliotecas

El grup de treball de biblioteques infantils  BibBotó es complau a anunciar-vos que arrel del treball sobre espais infantils i juvenils a les biblioteques que vam dur a terme durant els anys 2014-2015 (us recordem que tots els materials segueixen accessibles online) es va redactar una comunicació que vam presentar al VIII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, dedicat als espais físics i virtuals, i que aquesta comunicació ha estat ara publicada a les actes del congrés, que podeu descarregar en PDF des d'aquest enllaç.

A la web del congrés, resumeixen així l'eix temàtic d'aquesta vuitena edició:

La función social de la biblioteca pública siempre ha sido una cuestión prioritaria, si bien es cierto que en estos momentos es necesario ir un paso más allá para adaptarse a los cambios y hábitos lectores de nuestros usuarios, cambios que pasan por adaptar o crear nuevos espacios –físicos y virtuales- más abiertos, accesibles e integradores.El programa dedicó cada jornada a estos dos bloques temáticos: 
El espacio físico de la biblioteca. Nos encontramos ante un cambio de paradigma dentro de nuestro ámbito profesional: de una gestión de la biblioteca desde el punto de vista de la colección tenemos que pasar, si no lo hemos hecho ya, a otra centrada en los servicios y en la gestión cultural. Abordamos el tema de qué necesidades nuevas tienen los usuarios y qué servicios se están introduciendo para cubrirlas. En definitiva, cómo afecta este cambio de paradigma a los espacios físicos de la biblioteca. 
El espacio virtual en la biblioteca pública. Las bibliotecas públicas están ofreciendo cada vez más servicios virtuales y aplicaciones como parte de una estrategia digital, conscientes de la importancia que tiene estar presentes en los entornos virtuales. Se debatió sobre qué se hace y qué se puede hacer en este ámbito, con especial atención a cuestiones como la reutilización de la información en bibliotecas, cómo las redes sociales están transformando la interacción y comunicación con nuestros usuarios, servicios basados en contenidos digitales locales o generados en torno al préstamo digital en bibliotecas, servicios prestados a través de dispositivos móviles, etc.

Al PDF amb les ponències i comunicacions trobareu experiències de biblioteques amb tablets i aplicacions mòbils, espais de coworking i makerspaces, xarxes socials i lectura digital...

Us en recomanem la lectura!

divendres, 23 de juny del 2017

Arianna Squilloni i Laia Domènech: un matí a Can Sumarro



Encara és primavera, però ningú no ho diria. Portem ja més d’un dia i més de dos d’una calor que, digui el que digui el calendari, és de ple estiu. Encara gràcies que és matí, i que als jardins de la Biblioteca Can Sumarro hi ha un racó on tothom troba una mica d’ombra per seure a la gespa i escoltar el que ens han vingut a explicar la Laia Domènech i l’Arianna Squilloni.

Totes dues són avui aquí gràcies al Jesús, que no ha pogut venir però que ens acompanya durant tota la trobada. El Jesús és Jesús Ortiz, editor de Milrazones. A aquesta petita gran editorial (l’Arianna ens recorda que els hem de donar les gràcies, entre altres coses, per portar-nos la trilogia dels barrets de Jon Klassen) Laia Domènech ha publicat les seves il·lustracions acompanyant el conte “El ratolí i la muntanya”, un conte que té dues històries, la visible i la invisible. La història invisible ens explica que Antonio Gramsci va ser empresonat a la Itàlia de Mussolini pel seu activisme d’esquerres, i des d’allà va enviar cartes a la seva dona i els seus fills, i en una d’aquestes cartes hi va incloure aquest conte, tot demanant-li a la seva dona que l’expliqués als petits. La història visible, la que Gramsci volia compartir, parla d’un ratolí i de com un acte inconscient per part seva el porta a voler arreglar la malifeta, posant així en marxa una cadena de solidaritat que anirà molt més enllà del que originalment el ratolí pretenia remeiar.

Es tracta de defensar una actitud responsable davant les pròpies accions. De no restar indiferent a allò que provoquem, i de com gràcies a aquest deixar-nos afectar pel que succeeix al nostre entorn, un acte originalment irreflexiu pot esdevenir en un gran benefici per la comunitat.

I és també a Milrazones on l’Arianna Squilloni, editora d’A Buen Paso, ha publicat el que ella anomena una “novel·leta en escenes”. Al seu “El verano de John Silver”, curiosament, també un ratolí entremaliat hi juga un paper determinant… i les casualitats que en realitat qui sap si no són causalitats, les simpaties entre elements, les connexions i correspondències i, si en sabéssim, fins i tot la mecànica quàntica, s’apoderen del discurs. Perquè ha estat aquesta simpatia, aquesta afinitat electiva, la que ha portat dos llibres italians al catàleg de Milrazones, dos llibres amb ratolí “trickster” (aquests personatges arquetípics, sovint deus o semideus, als qui agrada embolicar la troca entre els mortals i amb les seves juguesques posar de manifest les tensions existents i, amb la resolució dels conflictes que han creat, esdevenir els motors del canvi), i dos llibres que parlen també d’una manera d’habitar el món.

“¿Cómo puede creerse capaz alguien de retener para sí mismo el misterio y la belleza de esta vida y de este mundo?”

Així de contundentment acaba defensant a “El verano de John Silver” l’Arianna que en aquest món un pot ser com en John Silver, que fa servir allò que l’envolta (ja siguin persones o coses) en benefici propi, o com els editors amb qui ella s’identifica:

“La del editor es una profesión que coincide con un estilo de vida, es una profesión en la que uno crea belleza, o al menos lo intenta; una belleza que no sea individual, sino que se pueda distribuir, multiplicar. Físicamente, porque un libro suele ser un objeto asequible o, como poco, accesible en una biblioteca. Pero también íntimamente, porque cada libro ilustrado, cada álbum, le proporciona al lector un mundo personal, intuiciones y hallazgos únicos.”

Començava Arianna aquesta trobada parlant de Calasso i de com ell diu que a les editorials on hi ha un editor autèntic, un que sigui veritablement independent del departament de marketing, els llibres que conformen el catàleg acaben sent capítols d’un mateix llibre, d’una mateixa història. Així sembla que succeeix a Milrazones, i que el capítol Laia ens ha portat al capítol Arianna, i arriba el moment de tancar la trobada, aquesta que inaugura el nom “Extra! Extra!” que a partir d’ara el grup de treball Bib.Botó farà servir per les trobades amb autors, editors i altres persones que ens vulguin explicar la seva experiència en el món de la literatura infantil i la promoció de la lectura.

dimecres, 31 de maig del 2017

Extra! Extra! Trobada amb Arianna Squilloni i Laia Domènech

[Aquesta activitat inaugura el cicle que hem decidit anomenar "Extra! Extra!", amb el qual volem proposar-vos des del nostre grup de treball trobades amb autors, editors i professionals del món del llibre infantil i juvenil]

El grup de treball de biblioteques infantils Bib.Botó, l’editorial Milrazones i Biblioteques de L’Hospitalet us conviden a una trobada amb Arianna Squilloni, editora de “A Buen Paso” i autora de El verano de John Silver (ed. Milrazones) i amb Laia Domènech, il·lustradora de, entre d’altres, El ratolí i la muntanya (ed. Milrazones), adaptació d’un text d’Antonio Gramsci.

Dos llibres fortament relacionats amb Itàlia, o bé pels seus autors o pels seus protagonistes, un fet que ens parla del moviment de persones, llibres i lletres per terra, per mar, i a través dels ulls dels lectors, però que també ens parla de l’esperit de l’editor donant forma a un catàleg que a poc a poc va creant lligams entre les pàgines dels seus llibres.

"La del editor es una profesión que coincide con un estilo de vida, es una profesión en la que uno crea belleza, o al menos lo intenta; un belleza que no sea individual, sino que se pueda distribuir, multiplicar. Físicamente, porque un libro suele ser un objecto asequible o, como poco, accesible en una biblioteca. Pero también íntimamente, porqué cada libro ilustrado, cada álbum, le proporciona al lector un mundo personal, intuiciones y hallazgos únicos"

Arianna Squilloni
El verano de John Silver
Atenció, perquè la trobada és gratuïta però les places són limitades i amb inscripció.

Us deixem a continuació tots els detalls:

Quan? Divendres 16 de juny a les 10.30
On? A la Biblioteca Can Sumarro - L’Hospitalet [Google Maps]
Per inscriure’t? Has d’enviar un correu a bibbotogrup@cobdc.org indicant el teu nom i cognoms.

Per arribar:
Rodalies RENFE a L’Hospitalet de Llobregat + 10 minuts caminant.
L1 de METRO a Av. Carrilet - Sortida Enric Prat de la Riba + 5 minuts caminant.

Servirem gelats per donar la benvinguda a l’estiu de John Silver.
Us esperem!


dimarts, 30 de maig del 2017

Pere Torné Esquius, “el poeta de les petites coses”

[Text de l'Anna Herráez, responsable del Servei de Documentació de Literatura Infatil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.]

Aquests dies el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acull una selecció d’obres del dibuixant i pintor català Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879 - Flavacourt, França, 1936) sota el títol “Poètica quotidiana”. No en va, l’artista va ser conegut com “el poeta de les petites coses”.

L’autor es va formar a l’Escola Llotja de Barcelona, on va coincidir amb Picasso. La singularitat de la seva obra impedeix l’adscripció a cap corrent artística de l’època i estilísticament, els seus treballs no pertanyen ni al modernisme ni al noucentisme.

Torné Esquius va saber crear un llenguatge molt personal, sobretot en la recreació del món de l’infant. L’obra de caràcter infantil es va plasmar en tots els seus registres clàssics, des del dibuix i la pintura fins a la il·lustració de premsa i revistes. Però fou sobretot la il·lustració de contes infantils i llibres de tall pedagògic per a infants el que li va donar més popularitat i on hi destaquen obres realitzades conjuntament amb la compositora i pedagoga Narcisa Freixas.

L’autor va començar a il·lustrar les Cançons d’infants el 1905, any a partir del qual es va iniciar en el món de la il·lustració infantil. Es van fer diverses sèries, a través de les quals s’aplegava a la perfecció música, poesia i imatge. Esquius es va implicar plenament en el projecte i en la difusió del mateix a través d’activitats de Cultura Musical Popular.



Posteriorment, va dibuixar un gran nombre de llibres infantils, tant educatius com d’imaginació. Amb un estil planer i naïf, la seva obra fou definitiva dins la història de la il·lustració catalana. Als seus contes il·lustrats, hi trobarem traces d’un tarannà que es perllonga fins a artistes contemporanis, com és el cas de Roser Capdevila.

A la mostra podem observar algunes de les obres més cèlebres de Torné Esquius, els Dolços indrets de Catalunya, tot un catàleg d’arquitectura domèstica popular i d’elements religiosos on es poden veure les petjades de molts racons de la geografia catalana. Escenes d’interiors i imatges costumistes de carrer, on els recursos estilístics treballen al servei de l’evocació i de la transmissió d’emocions.


Part de l’exposició també s’ha dedicat a una de les temàtiques principals dels treballs d’Esquius: l’erotisme. Imatges de cossos nus femenins, contrasten amb escenes de carrer protagonitzades per dides, cotxers i infants que comparteixen espai expositiu.


Finalment, al fons de la sala, hi podem trobar un conjunt de plafons apaïsats, realitzats en oli sobre tela, que van ser concebuts com a decoració per a l’habitació d’un infant, i a partir dels quals es pot veure l’essència de l’obra infantil de l’autor.

D’entre les obres exposades, hi destaquen les il·lustracions els Contes d’Andersen i alguns dels contes clàssics de Perrault (El gat amb botes, La caputxeta vermella, La rateta i Les fades). La maqueta original d’aquests últims es pot admirar per primer cop a l’exposició.

Val a dir, que tant els contes d’Andersen com els de Perrault van ser edicions traduïdes per Josep Carner. Aquests últims llibres, van ser editats per una de les impremtes capdavanteres de l’època (Tobella) i es presentaven a partir d’un text trilingüe (català, castellà i francès), fet que denota una visió oberta i precursora.


L’obra de Torné Esquius, està estretament lligada a les arts gràfiques, a través de les col·laboracions regulars que va establir amb Ramon Tobella, propietari de l’impremta homònima. Molts dels materials impresos (llibres, postals i targetes de felicitació) porten el segell inconfusible de qualitat d’aquesta editorial.

Tot i la seva condició efímera i la delicadesa del material, els diferents objectes han esdevingut veritables peces de col·leccionisme que han arribat a nosaltres, en molts casos, gràcies a la cura i cessió de particulars.


Ara estem de sort, podem visitar aquesta exposició i admirar algunes de les seves peces inèdites que hi seran al Museu fins el 9 de juliol. Al Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil (SDLIJ) de la Biblioteca Xavier Benguerel podeu trobar alguns dels seus treballs i també accedir al fons digital.

dilluns, 22 de maig del 2017

Compartint el futur: les bibliotecàries viatgen a Bolonya

[Reproduïm a continuació la crònica de la Rosa Isern sobre el viatge a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya d'un nodrit grup de membres del Grup de Treball Bib.Botó. Aquest article va aparèixer originalment al butlletí Bibliosfera de la Diputació de Barcelona de maig de 2017, tot i que l'hem complementat amb altres fotografies cedides també per la Rosa. Gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència!]



La bibliotecària avui es lleva molt d’hora. Fa anys que el despertador no sona a les quatre de la matinada. Avui és el primer diumenge d’abril i coincideix amb el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. A dos quarts de sis del matí ha quedat a l’aeroport amb més col·legues. Són més joves que ella i treballen a Osona, al Maresme, al Vallès Oriental, al Baix Llobregat, dues són de Girona i una de Tarragona. Totes formen part del grup de treball BibBotó de biblioteques infantils del COBDC. A l’avió també viatgen una periodista cultural, una il·lustre il·lustradora amb barret taronja, un conseller de paisà, una llibretera, dues editores, una traductora i un escriptor. En menys de dues hores ja són a Bologna on es celebra la 54a edició de la Children’s Book Fair, l’esdeveniment professional de referència en el sector editorial infantil i juvenil internacional. Enguany la convidada d’honor és Catalunya i les Illes Balears. El lema “Sharing a future: Books in Catalan” apel·la al valor de compartir i, quina millor manera de fer-ho, que pensar en els infants i joves i en la capacitat transformadora dels llibres per crear un món millor. L’autobús les acosta fins al Palau Firal, als afores de la ciutat. Allà les saluda la comissària de les exposicions, la Paula Jarrín, de la llibreria infantil Al·lots de Barcelona. Avui està molt atrafegada perquè un munt d’autoritats seran presents en la inauguració i tot ha d’estar a punt. Fa quasi un any que hi treballa per l’èxit de la trobada.


Les bibliotecàries comencen el recorregut visitant l’exposició de 42 il·lustradors en actiu amb un gran ventall d’estils i temàtiques que engloben la major part de la producció de llibres que trobem a les llibreries i biblioteques i que llegeixen els nostres infants. A la tarda visiten la llibreria infantil Gianni Stoppani que ocupa els baixos del Palazzo Enzo, a la Via Rizzoli, al bell mig de la ciutat i surten carregades de llibres que no troben a casa nostra. A l’endemà passegen per un munt de pavellons d’editorials de tot el món i les trobades no es fan esperar: la Mercè Galí, el Xavier Salomó, en Valentí Gubianas, la Pilarín Bayés, la Roser Capdevila, l’Anna Manso, en Miguel Gallardo, en Roger Olmos... i amb gran sorpresa també amb la gran Kveta Pacovska i en Chris Riddell; les llibreteres de les Franqueses del Vallès, de Cerdanyola i de Vic ,l’Stel·la i el Germán,“el librero”; els periodistes culturals Anna Guifré i David Guzman i la traductora Anna Cassassas. Al dia següent visiten l’altra exposició, a l’Archiginnasio, la de 17 il·lustradors que van obrir camí, i que són els mestres i els referents que han donat entitat i prestigi a la literatura infantil i juvenil en llengua catalana.


Després de tres dies molt intensos la bibliotecària torna a casa amb la maleta plena de magnífics llibres, catàlegs, fotografies, rialles, vivències i pensa que el futur de la nostra literatura infantil en català està assegurat per l’entusiasme de les seves joves col·legues, dels autors, dels il·lustradors, de les llibreteres i això, li recorda a d’altres companyes que com ella van començar ja fa 40 anys el seu camí en la professió. Només la fa dubtar una mica la implicació de tots els agents culturals per fer-la visible al nostre territori i projectar-la a tot el món. Quan encara no han passat ni tres setmanes de l’exitosa Fira, constata que els llibres per a infants i joves són ignorats pels mitjans el dia de Sant Jordi i, en l’acte d’entrega dels darrers Premis de la Crítica Serra d’Or, les il·lustradores guardonades, Rocío Bonilla i Cristina Losantos, han reclamat més presència de la literatura infantil i juvenil als mitjans de comunicació.


Si volem compartir el futur, fem-lo possible entre tots!






dimarts, 16 de maig del 2017

5a edició Fira Conte va! Va de contes

Dissabte passat es va celebrar a Vilanova i la Geltrú la 5a edició de la Fira Conte va! Va de contes. Un festival dedicat a la Literatura Infantil que arreplega més d'una quarentena d'activitats adreçades als infants i famílies.

La Fira es va inaugurar el dia anterior, divendres dia 12, amb la inauguració de la tradicional exposició col·lectiva a la Sala d'Art Contemporani "La Sala" que enguany reuneix a 67 il·lustradors: 
Àfrica Fanlo, Anna Aparicio Català, Anna Llenas, Anna Mongay, Bernat Muntés, Carles Hernàndez, Chema Peral, Christian Inaraja, Clara Saéz, Cristina Losantos, Cristina Serrat, Dani Jiménez, Daniel Soms, Eli Ramírez, Eva Sans, Eva Santana, Gabriela Rubio, Gemma Aguado, Glòria Fort, Ignasi Blanch, Javier Andrada, Joan Negrescolor, Joan Thelorious, Joan Turu, Jordi Bernadó Nef, Jordi Sunyer, Jordi Vila Delclòs, Josep Torres Balasch, JuanolO, Juli Ilustrador,Laia Codina, Laia Jou, Laura Borràs, Lluís Amaré, Lluís Farré, Lluïsot, Lola Roig, Mar Cerdà, Marc Brocal, Màriam Ben-Arab, Marta Balaguer, Marta Montañá, Martina Manyà, Mercè Canals, Mercè Galí, Mercè Tous, Montse Clotet, Òscar Civit, Òscar Julve, Paloma Carballal, Patricia Pérez-Hinojosa, Patricia Prieto, Pep Boatella, Rebeca Luciani, Ricard Aranda,  Rocío Bonilla, Roger Zanni, Romina Martí, Rosa del Rey, Roser Argemí, Sandra de la Prada, Sara Porras, Sara Vila, Sebastià Serra, Sigrid Martínez, Stefanie Pfeil i Xavi Ramiro.


Dissabte després de l'enlairada de globus que donava el tret de sortida de la Fira,  la Plaça de les Neus va concentrar la majoria d'activitats: una quinzena d'il·lustradors van realizar en directe una galeria de retrats que es destinarà a decorar la planta de pediatria de l'hospital Sant Camil. 
L'exposició es pot visitar fins diumenge 2 de juliol i La Sala ofereix visites guiades i tallers per als infants


Tallers, marató de contes, signatures d'autors i il·lustradors, espai de maquillatge i zona de biblioteques van mantenir la plaça plena de famílies durant tot el dia.

La tarda concentrava els espectacles a diferents indrets. El Teatre Principal amb un espectacle fusió de narració i dansa del conte de la Fira: SALTIRONETS a càrrec de la seva autora i la Ballet Jove EternDansa format per una trentena de ballarines de cinc a divuit anys va omplir d'emocions l'escenari.

La Saltironets és una nena que somivava arribar fins a la lluna per regalar-li els seus contes. Estava convençuda que si saltava prou amunt aconseguirir arribar-hi i per això anava saltironejant a tot arreu... 

El teatre Círcol Catòlic va acollir Una carretada de contes a càrrec de la Guilla Teatre, una producció de Butai Produccions:

Han arribat dos personatges estranys i molt curiosos a la vila, semblen viatjants, ningú els a vist mai abans. Són la Filigrana Gràcia i en Joseph Tour. Van acompanyats del seu atractiu, misteriós i inseparable carro carregat d'històries que han anat recollint per arreu al llarg dels anys. Si obriu bé els ulls i pareu bé les orelles, amb molt de gust us explicaran el perquè del seu ofici, l'ofici dels Trobadors!

El Castell de la Geltrú va ser l'escenari de l'espectacle: Els contes perduts, a càrrec de la companyia La porta de fusta.
Hi ha contes que quan viatgen a la Terra es perden pel camí, o se’n cauen fragments, o arriben a llocs on mai ningú els escoltarà. Avui, entre tots i totes buscarem finals a aquests contes, crearem personatges, imatges i sons per a convertir-nos tots en conta-contes.
La zona de la biblioteca conduit pel personal de la Xarxa de biblioteques de la ciutat, també va arreplegar tot un seguit d'activitats adreçades als més petits de la família. 
Pel matí un espectacle de titelles basat en el conte de Marcus Pfister. El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l'animal més bonic de l'oceà. Tot i això, es troba sol.
Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? 

Un taller a càrrec de la il·lustradora Rocío Bonilla en el que els nens i nenes van realitzar La muntanya de llibres més alta del món i ja en horari de tarda un contacontes adreçat a nadons a càrrec de Cesca Mestres i l'autora del llibre que s'explicava La Festa Major, Glòria Fort publicat pel Cep i la Nansa edicions

L'èxit de participació de la 5a edició de la Fira Conte va! Va de contes, va ser molt elevat un fet que consolida aquesta Fira que any rere any omple la ciutat de literatura infantil...

La 6a edició de la Fira Conte va! va de contes ja te data: 12 de maig de 2018