Què és un clàssic?

El passat 2 de març de 2017 ens vam trobar a la biblioteca de Bellvitge alguns dels membres de grup de treball de biblioteques infantils de la zona del Baix Llobregat Sud, en una de les trobades que anomenem “esmorzars” perquè no només treballem algun tema relacionat amb el fons, els serveis, el personal o els espais de les seccions infantils, sinó que a més aprofitem per fe uns bons tiberis a mig matí.

Cornellà, Gavà, L’Hospitalet, Viladecans, El Prat, i probablement alguna altra biblioteca que m’oblido (i que espero em disculpi), van assistir a aquesta trobada, la primera d’un cicle que girarà al voltant del fons que coneixem com a “I**”, els llibres d’imaginació adreçats a lectors d’entre 7 i 10 anys. Aquesta primera reunió de treball, concretament, ens havia de servir per reflexionar i parlar sobre un gran tema: ELS CLÀSSICS.

Avui el meu objectiu és deixar-vos aquí unes quantes idees que va compartir amb nosaltres el convidat especial de la jornada. Perquè, no us ho he dit, però a més de menjar i treballar, els esmorzars també es caracteritzen perquè hi assisteix una persona especialista en el tema, o que, si més no, creiem que ens pot aportar una visió amb més perspectiva que la nostra, i per tant ajudar-nos a entendre’l o complementar-ne els coneixements que nosaltres poguem tenir.

Aquesta vegada ens va acompanyar en Pep Molist, bibliotecari, autor, crític, col·laborador de la revista Faristol, també membre del blog Llibres al replà, entre moltes altres coses.

I quina va ser la nostra sorpresa al descobrir que en Pep no havia vingut sol a l’esmorzar! A la motxilla, hi havia posat tres autors que, abans que ell, havien reflexionat sobre la pregunta: Què és un clàssic? (o, dita d’una altra manera, Què fa que un llibre es converteixi en clàssic?).

Després de fer una breu definició de clàssic com aquella obra que perdura en el temps/en el gust dels lectors, entren en escena, per ordre, tres persones que han estudiat i teoritzat sobre els càssics.

Borges va cridar l’atenció sobre el fet que per afirmar que un llibre és un clàssic, cal que hi hagi hagut un grup de persones (lectors, professionals…) que hagin estat d’acord en que el llibre ho és.

“Clásico no es un libro (lo repito) que necesariamente posee tales o cuales méritos; es un libro que las generaciones de los hombres, urgidas por diferentes razones, leen con previo fervor y con una misteriosa lealtad.”
(Los clásicos según Borges)

Calvino va escriure un famós text titulat “Per què llegir els clàssics?” on dóna una sèrie de raons que ens poden ajudar a distingir els clàssics d’aquells que no ho són. Les que us deixem a continuació les hem traduït del text original, que podeu consultar en PDF a la web de l’editorial Siruela.

“Els clàssics són aquells llibres dels que s’acostuma a escoltar la gent que diu: “Estic rellegint…” i mai “Estic llegint…”

“Tota relectura d’un clàssic és una lectura de descobriment igual que la primera.”

“Clàssics són aquells llibres que com més creu un que els coneix d’oïdes, més nous, inesperats, inèdits resulten en llegir-los de veritat.”

I com a tercera especialista, una de casa nostra que ha dedicat molt temps a estudiar i reflexionar sobre els clàssics literaris, i concretament els clàssics de la LIJ: Teresa Duran. A la conferència que va fer durant l’última jornada de crítics de la revista Faristol va parlar de com dins la LIJ els llibres poden convertir-se en clàssics per diferents raons.

- Per tradició: llibres que, per haver estat significatius en un moment determinat, passen de generació en generació. No tenen perquè ser d’una gran qualitat literària, però sí acostumen a portar una càrrega simbòlica o sentimental dins la història de la LIJ.

- Per apropiació: aquelles obres que són adaptacions d’històries populars de la tradició rondallística. Per exemple, les versions de La Caputxeta.

- Per innovació: obres que aporten quelcom que no existia abans, que suposen un trencament en la tradició de la història de la LIJ. Obres que experimenten amb la seva forma, llengua, etc…

Així doncs, en Pep afirma que el concepte de clàssic és un terme que planteja molts dubtes, i avui dia encara més donat que no tenim una perspectiva històrica i que el sector editorial ha agafat una velocitat de vertigen. És per això que quan parlem de literatura relativament recent, és útil fer servir el terme “referent” enlloc de clàssic.

Quins són els llibres que podem considerar avui, doncs, “referents”?
Aquí tres claus per detectar-los:

1) Es tracta de llibres generosos: llibres que donen a tothom que s’acosta a ells, tant infants com adults. Són llibres, per tant, als que hem d’aplicar el mateix rigor que a la literatura “sense adjectius”.

2) Són llibres on el valor estètic i literari està per sobre del valor didàctic i pedagògic. Els valors hi poden estar presents, perquè es tracta d’obres d’art i com a tals apel·len a la nostra humanitat, però aquests valors no han de ser l’objectiu principal de l’obra.

3) Un bon llibre és sempre comunicació: ha de transmetre alguna cosa, ja sigui por, riure, llàgrimes, reflexions… El que no pot passar és que el llibre passi per davant nostre sense haver-nos comunicat res; sense haver-nos provocat cap reacció.

I per acabar la seva exposició, en Pep ens va proposar les següents reflexions finals:

- La velocitat a la que els llibres apareixen i desapareixen avui dia és insostenible. Hi ha novetats boníssimes que pràcticament no tenim temps ni de descobrir entre les prestatgeries de novetats abans no hagin estat substituïdes per unes altres. I correm el risc de fer-les desaparèixer també dels nostres prestatges, per encabir novetats més recents. És important, en un escenari com aquest, el treball de grups d’especialistes que llegeixen, discuteixen, i arriben a consensos sobre quins són bons llibres, llibres referents, i quins no. Així, per exemple, els llibres nominats als premis atrapallibres són fruit d’un consens entre un grup de bibliotecaris, llibreters i crítics, i una bona breu selecció del bo i millor publicat l’últim any en diverses franges d’edat.

- En una societat on el nivell lector és baix, com la nostra, el mercat es veu molt afectat per modes i tendències passatgeres que es mengen la literatura de qualitat. En el cas de la franja de 7 a 10 anys, per exemple, estaríem parlant de sèries de moda o del boom d’àlbums il·lustrats que, massa sovint, no aporten res. És innegable que ho hem de tenir, perquè el públic ho demana, però hem de vigilar que no es mengin l’atenció que hauríem de centrar en els llibres de qualitat i que considerem referents pels motius que siguin.

Com veieu, va ser una xerrada molt profitosa i que va posar en mans dels assistents un bon grapat d’eines teòriques per tal de treballar els llibres que tenim als nostres prestatges de I**, tenint en compte especialment si els llibres amb més presència a les nostres biblioteques són o no referents, i quins llibres de qualitat considerem que podrem seguir recomanant amb el pas del temps.

Des d’aquí, gràcies Pep per compartir els teus criteris, i també dubtes, amb nosaltres, i gràcies a l’organització dels esmorzars per donar-nos l’oportunitat d’aturar-nos una estona a treballar el nostre fons amb la pausa que sovint tant trobem a faltar.