dijous, 7 de setembre de 2017

El projecte Ilustrarium creix i es transforma

Per conèixer una mica més aquesta bona notícia, des del Bib.botó entrevistem a Marta Ardite, la professional que, ara ja fa set anys, va donar vida a Ilustrarium.

Marta Ardite és historiadora de l'art, experta en educació artística i directora de la galeria d'art Ilustrarium, especialitzada en il·lustració contemporània. Després de concloure els seus estudis a Barcelona, es trasllada a Anglaterra per treballar com a Community Art Worker dins l'organització Charnwood Arts i posteriorment a Alemanya, on s'instal·la durant gairebé deu anys, desenvolupant projectes innovadors a l'àrea d'educació artística de les Pinacoteques de Munic i altres galeries de renom. Paral·lelament, comença els seus estudis de doctorat sobre llibres d'art per nens a la Ludwig Maximilian Universität de la mateixa ciutat. Al 2008 torna a Barcelona per ampliar els seus estudis amb un Màster en "Art i Educació" i decideix fundar la galeria d'art Ilustrarium. Actualment combina la direcció de la galeria amb una col·laboració a la Fundació Joan Miró de Barcelona com a responsable de la renovació del seu programa educatiu.


Marta, per posar en antecedents als nostres lectors, ens pots explicar breument en què consistia Ilustrarium?

Ilustrarium va néixer com a galeria d'art especialitzada en il·lustració contemporània, posant el focus en aquells artistes que treballen en el món de l'àlbum il·lustrat. La idea era donar a conèixer l'art d'aquests grans creadors que ens regalen imatges meravelloses dins els llibres, però que difícilment podem gaudir fora d'aquest medi. Crec que és per aquest motiu que la majoria d'il·lustradors són molt valorats dins el seu sector professional (els mateixos il·lustradors, bibliotecaris, llibreters, editors...) però en canvi són uns desconeguts per a la majoria dels seus destinataris: els nens i els adults que els acompanyen en l'aventura de llegir.

En quin moment, i per què, decideixes que cal fer aquest pas i transformar Ilustrarium en un Museu Digital d’Il·lustració Contemporània?

Des de l'inici el projecte va tenir una clara voluntat educativa. Si més no, la meva formació sempre ha estat relacionada amb el món de l'art, de la infància i l'educació. La galeria era per mi una eina per generar oportunitats d'aprenentatge, de creació i de reflexió a través de les exposicions i altres activitats. Però sobretot ha estat la meva experiència a la Fundació Joan Miró, podent conèixer més de prop les necessitats dels mestres i dels seus alumnes, la que ha motivat el canvi d'enfocament. De fet, ara vist amb perspectiva, em sembla gairebé una conseqüència lògica perquè sense ser-ne massa conscient s'hi han combinat totes les meves facetes professionals i personals: l'educació artística, els nens com a públic d'art, la il·lustració, la relació museus i escola, etc.

Hi ha precedents en el nostre país de plataformes d’aquest tipus? I a la resta del món? Quins són els teus referents?

L'accés a l'art i a la cultura en general està canviant radicalment a tot arreu. Els grans museus estan apostant per fer accessibles les seves col·leccions a través de la xarxa perquè qualsevol persona pugui gaudir-ne des d'allà on sigui, sense necessitat de viatjar a la ciutat on es troben exposades les peces. Moltes d'aquestes institucions també estan dedicant grans esforços a escoltar i atendre les necessitats dels seus usuaris, especialment les dels nens i joves, que de fet són el públic del demà. Així, a més de la programació d'activitats educatives que ofereixen dins el museu, estan dissenyant tota mena d'experiències educatives online dirigides al públic infantil com fan per exemple la Tate de Londres o la Queensland Art Gallery a Austràlia. És cert que res pot substituir l'experiència real davant d'una obra, però tot i així és una manera fascinant de poder-ne gaudir, sobretot per l'accessibilitat que això suposa per molta gent que li és difícil o impossible viatjar. Sense oblidar que ja des de fa uns anys les grans biblioteques també estan digital·litzant el seu fons amb la mateixa finalitat. Però per mi l'exemple més espectacular d'aquesta nova realitat, és la increïble aplicació Google Arts and Culture que et permet explorar col·leccions de tot el món assegut còmodament a casa teva, convertint-se potser en l'exponent més evident d'aquest nou model de consum cultural.


Què podrem trobar en aquest Museu Digital? Quins objectius persegueix? Creus que omple un buit educatiu?

Volem crear una plataforma digital que reuneixi en un mateix espai l'art d'aquests creadors amb una finalitat educativa: un espai on poder explorar, jugar i crear a partir de l'obra dels artistes més destacats en aquesta disciplina. Una eina, per tant, que serveixi de font d'inspiració i de coneixement, potenciant la creativitat que tots tenim. En aquest cas la il·lustració és una forma d'art, de comunicació i d'expressió amb unes característiques pròpies. És una manifestació artística i cultural propera, que podem trobar al nostre entorn quotidià en un munt de suports (llibres, premsa, cartells, mitjans audiovisuals, objectes, publicitat, etc.) És a dir, no cal anar a un museu per poder-la gaudir. Tanmateix, sovint pel fet de ser creacions efímeres i funcionals, la majoria de gent no és massa conscient del treball que hi ha al
darrera.

A qui es dirigeix? Als professionals de l’educació, als mediadors, bibliotecaris, especialistes, artistes, famílies...?

A tots ells, efectivament. Volem que sigui una eina que aporti recursos i doni suport sobretot a l'educació artística en qualsevol àmbit educatiu o privat, però d'una manera renovada. D'una banda, cal ampliar la mirada i entendre que és molt necessari desenvolupar capacitats per apropar-se a la cultura visual de manera crítica i no només treballar les manualitats. I de l'altra, descobrir que l'art ens pot servir per abordar qualsevol matèria o tema d'interès des de diferents perspectives i sobretot des de l'emoció, sense la qual no pot haver-hi aprenentatge.


Quin paper juguen els infants i joves en aquest projecte? Són creadors o destinataris?

Hi juguen un paper essencial. Són els destinataris i també creadors, per això pensem que han de formar part activa en l'execució del projecte. Conèixer les seves necessitats i donar-los veu és clau perquè puguin sentir que aquest els "pertany". És un repte que ens agradaria aconseguir gràcies a l'estreta col·laboració amb algunes escoles i els seus mestres.

El projecte ha estat seleccionat per la Fundació Bofill dins la campanya “Fem Educació”, que promou projectes d’innovació educativa. Què implica aquest fet?

Doncs un suport molt important, tant a nivell econòmic com de visibilitat. L'esforç que està realitzant la Fundació Bofill des de fa anys per transformar i millorar l'educació a Catalunya és realment lloable. En aquest cas, han creat una campanya específica per impulsar projectes innovadors a través del matchfunding en col·laboració amb la Fundació Goteo. Per a qui no ho sàpiga, es tracta d'un sistema de micromecenatge a base de "donacions" col·lectives, que en aquest cas a més té el suport d'una institució.

I per acabar Marta, si alguns dels nostres lectors volen conèixer més a fons el projecte i col·laborar en la campanya per fer realitat aquest Museu Digital d’Il·lustració Contemporània, què hauria de fer?

Doncs com ara deia, per fer realitat aquest projecte necessitem la col·laboració de tots vosaltres! Aquest recolzament pot ser tant econòmic com de difusió i agraïrem moltíssim qualsevol aportació per petita que sigui. A més, com a recompensa podreu rebre una de les il·lustracions que els artistes han cedit per a la campanya o en el cas de les biblioteques fins i tot oferim la possibilitat d'impartir-hi un taller o formació a canvi de la seva contribució. Trobareu tota la informació a aquest enllaç.



Moltes gràcies a tot l'equip BibBotó per la vostra col·laboració!